El rei Alfons I va negociar, amb el Prior General de la Gran Cartoixa, la cessió d’unes terres a Poboleda. A canvi els cartoixans s’establirien a la zona i començarien la colonització d’unes terres recent recuperades als àrabs.
Uns quants monjos provinents de França s’hi van traslladar. Aviat se’ls van unir els ermitans de la zona. Durant els primers anys la casa reial els va continuar cedint més terrenys. El territori ocupava els actuals termes de la Vilella Alta, Poboleda, Gratallops, Torroja del Priorat i la Morera del Montsant.
A més els monjos van adquirir la Coma Pregona, a la Vall de l’oliver, lloc on es construiria l’actual cenobi.
La Vall de l’Oliver era un paratge ideal per a l’esperit de recolliment i aïllament que volia l’orde; per contra però les condicions topogràfiques oferien serioses dificultats per encabir la tipologia de la construcció monàstica. El lloc era extret i amb pendents, i es van fer forts moviments de terres per condicionar els terrenys.
El monestir es va inaugurar amb el 1215 amb l’església i 12 cel.les, i estaria completat amb tots els serveis el 1228.
Escaladei es mostrà sempre com una eficaç gestora del de seu senyoriu. Administra, compra, ven cobra els seus cens, imposa obligacions, estableix plets o aplica justicia (de vegades amb rigor) a aquells que no accepten o acaten les seves obligacions.
És una activitat i una actitud que sembla no tenir res a veure amb l’esperit d’austeritat i d’aïllament de món propi dels seus monjos. El monestir es comporta de murs en fora com el que era : un autèntic senyor feudal.
Els monjos vivien en la pobresa, aïllats en les seves cel·les, dedicats a la pregària i a l’estudi. Res tenen a veure, en la seva individualitat, amb el monestir, senyor feudal, entitat jurídica que exerceix el seu poder econòmic i jurisdiccional i que defensa el seu estatus i els seus béns per després dedicar-los (paradoxalment) a obres de caritat i de guarniment del monestir com a casa de Déu.
Davant dels fets produïts a Reus i el clima d’insurreccional del país, el 25 de juliol de 1835, els monjos fugen del monestir. El conjunt va ser saquejat i incendiat pocs dies després.
La pròpia gent del Priorat va entrar a la cartoixa coneixedora de les riqueses que hi havien acumulades al llarg de molts segles. El seu instint els va portar a saquejar i calar foc a tota la institució que els havia estat oprimint com un senyor feudal.
En el curt període de dos anys, els edificis van ser completament destruïts i es perdé o es dispersà tot el seu ric tresor artístic.
El monestir va caure en l’oblit i restar abandonat durant més de 150 anys. La erosió i la vegetació van començar un lent deteriorament de tot el conjunt.
© 2013 Escaladei
Visita
| Entrada
| Claustre Minor
| Esglèsia
| Claustre Maius
| Cel.la
| Claustre del Patriarca
| Ubicació
|
|