La zona restaurada es situa en una cantonada del Claustre Maius. Aquest espai cobert es una reconstrucció fidel, d’acord amb les restes conservades, d’aquesta part de la galeria del claustre. En la restauració s’ha cuidat al màxim els detalls, l’ambient, i l’atmosfera de l’època per tal de poder conèixer com era l’espai vital, el mobiliari i els estris fets servir pels monjos que l’habitaren.
Les galeries del claustre estaven resoltes en ordre toscà amb arcs sobre pilastres majors amb entaulament; eren tancades amb paramets de totxo i probablement amb un òcul a sobre d’elles. Es cobrien, com podem observar, amb voltes d’aresta separades per arquets que descansen en el mur sobre permòduls. La decoració en aquest tram, molt austera, consistia en unperfilat de les arestes mitjançant un encintat de color negre.
En el fons de la galeria hi ha la porta d’accés a la cel·la restaurada.
Plànol cel.la restaurada
La Cel·la era el lloc de recolliment dels monjos. S’hi passaven la majoria del seu temps en plena contemplació de Dèu. Pregaven, llegien, estudiaven i a més feien treballs manuals, sempre en absolut silenci.
Sols i sense contacte amb l’exterior. En el cubículum hi havia una finestreta de doble porta per on els germans llecs els hi deixaven el menjar.
Només sortien de la cel·la per anar a la litúrgia amb els altres monjos de la comunitat. Seguien així la norma establerta per Sant Bru, el fundador de l’orde cartoixà.
La cel·la restaurada en un extrem del Claustre Maius
Restauració de part de la galeria del claustre. Detall de les voltes d’arestes amb l’encintat negre.
Sala de l’Ave Maria. Aquesta sala s’anomena així per la pregària que deia el monjo cada cop que entrava a la cel.la. La sala es situa al centre de la cel·la, es un gran distribuïdor per anar a tots els espais.
Cubículum. La llar de foc, la taula per menjar i el llit per dormir. L’austeritat es present en cada sala de la cel·la.
Detall del cubiculum. La recreació que s’ha fet es molt cuidadosa amb tots els detalls.
L’estudi amb la taula escriptori davant una finestra que dona al pati interior de la cel·la.
Reclinatori i el Sant Crist a l’estudi. També hi ha un prestatge amb els dos llibres que se li permetien tenir al monjo.
Pati interior. Una zona enjardinada dins de la cel·la. El jardí ha estat restaurat amb la disposició i la vegetació pròpia cartoixana de finals del segle XVII : rosers, lliris, assutzenes, etc.
La galeria del porxo del jardí, molt austera, d’ordre toscà simplificat, allotja a sota seu un banc i una pica d’aigua.
© 2013 Escaladei
Visita
| Entrada
| Claustre Minor
| Esglèsia
| Claustre Maius
| Cel.la
| Claustre del Patriarca
| Ubicació
|
|