Avançant per la portalada principal i abans del claustre maius, arribem a la placeta de l'església, punt neuràlgic del monument.

Si mirem la façana de l’església apreciarem la seva traça, originàriament romànica, observant les dovelles de la porta i el parament medieval de carreu de pedra vermellosa. Veurem també la reforma del s.XVII, amb la porta d’estil clàssic de marbre del país, sobreposada a l’anterior i a un nivell superior.

L’església, acabada el 1228, és d’una sola nau, sense transepte, orientada a llevant i amb absis semicircular, avui perdut, emmarcat per capçalera rectangular. La volta, de canó apuntada i amb tres arcs de secció rectangular(que descansen sobre mensules) que compartimenten l’espai. El seu estil, románic de transició, té el caracter de les construccions de la Catalunya Nova.

Plànol església

Els segles XVII i XVIII foren una època de gran esplendor de la cartoixa, en la qual florí una escola de pintura important que enllaça la tradició pictórica catalana amb les escoles peninsulars i italianes. L’església va ser de nou i se li donà un aire barroc.

Es va construir la gran capella del sagrari darrera de l’absis amb la qual comunicava per una altre porta. La volta va ser decorada per Fra Joaquim Juncosa amb 36 quadres. La decoracióde la cornisa en avall, amb escenes sagrades i de la vida de Crist, era obra de Fra Josep Juncosa, Jaume Pons i Lluís Pascual.

La església disposava, seguint la norma cartoixana, de dos cors: un per als pares i un altre per als germans.

El capella del sagrari, annex a l’església, de planta quadrada, cobert amb cúpula esferica sobre petxines i amb llanternó, era obra datada el 1696 del cartoixà Fra Fèlix Artigas. Al centre el tabernacle era una joia artística realitzada en marbre i jaspis amb gran nombre d’escultures esculpides per isidre Espinal, Fra Salvador Illa i Llàtzer Tramulles.

 

 

 

Next Work

Claustre Maius →