Els edificis principals de la zona cenobítica, l’esglèsia, la sala capitular i el refertor s’organitzaven al voltant del Claustre Minor
Tot i que hi va haver un claustre románic, el que podem, veure avui es de factura renaixentista, de la segona meitat del segle XVI, i ha estat reconstruit a partir dels elements apareguts en l’excavació arqueológica del 2010.
El mateix passa amb la font, que originàriament disposava tambe de tres plats sobreposats que no s’han recol.locat. Les parets estaven decorades amb quadres representant històries de l’orde i tenien un arrambador ceràmic de principis de segle XVII, del qual es conserven algunes traces.
Àrea Cenobítica
És l’edifici on els pares es reunien per deliberar sobre els afers de la comunitat i escollir el Prior.
Inicialment estava al costat de l’esglèsia, però l’augment del nombre de pares va obligar a traslladar-la.
La sala, que en época romànica era molt petita, va patir dues ampliacions fins assolir les seves dimensions actuals vers el segle XVII.
De la decoració original, en queden poques traces. Sota la cornisa de guix s’observa una sanefa amb lletres i per sobre restes pictòriques amb garlandes de flors i símbols cardenalicis.
A l’altar hi havia un grup escultòric del segle XVI representant el Sant Enterrament.
Malgrat que els cartoixans fan els àpats sols dins la ce.la, el diumenges i festivitats solemnes dinen tots junts al refertor.
Separats. La sala estava dividida en dos àmbits, separats per un envà d’uns dos metres d’alçada, decorat amb pintura. El més gran era el menjador dels pares, del qual s’ha conservat el paviment i el banc perimetral, així com la trona amb escala interior. L’altre era ocupat pels llecs.
Dieta. La dieta cartoixana és molt estricte es basa en fruites, verdures, pa, vi, formatge i en ocasions ous i peix. No mengen mai carn i cada divendres de l’any dejunen a pa i aigua.
A la planta baixa de l’edifici dels germans llecs trobem la sala del capítol, on aquests es reunienper pendre decisions sobre la seva organització interna.
La sala té una estructura de capella amb un cor sobre la porta i l’altar al fons.
L’ornamentació, pràcticament desapareguda, estava dedicada al cicle de la passió. Així, a l’extrem de la volta, sobre el cor, encara es conserven pintats uns daus que fan referència a l’episodi en que els soldats romans es juguen la roba de Jesús.
A la zona de l’altar trobem els basaments de que havia estat una Crucifixió amb les figures de la Mare de Déu i Sant Joan Evangelista.
tornar
Secció de l’Àrea Cenobítica. A l’esquerra l’esglèsia, el claustre al centre i a la dreta el refertor.
El Claustre Minor avui.
Reconstrucció del Claustre Minor finalitzada l’any 2013
Recreació Sala Capitular. El finestral donava al claustre.
Sala Capitular després de la restauració, amb la teulada moderna.
Recreació de com era el refertor. La paret del centre separava la zona dels Pares de la dels Llecs.
Refertor en la actualitat. Han quedat restes del banc de pedra on seien els monjos.
Recreació de com era el capítol del llecs
© 2013 Escaladei
Visita
| Entrada
| Claustre Minor
| Esglèsia
| Claustre Maius
| Cel.la
| Claustre del Patriarca
| Ubicació
|
|